Federico Fellini

Federico Fellini era un director i guionista cinematogràfic italià on és reconegut per les seves pel·lícules com "La Dolce Vita", "8 i mig" i "Amarcord".
En les seves pel·lícules es reflexava la seva ideologia, les seves obsessions i també el que més l'agradava que eren les dones. El dibuix era molt important com a cineasta que era ja que en canvi d'escriure un guió u dibuixava. Era un fanàtic dels còmics i va intentar portar a la gran pantalla un dels personatges de còmic que era "Mandroka El Mag", un dels seus còmics favorits. No va poder realitzar el seu desitg i ho va transformar en fotonovel·la.

En les seves pel·lícules la música era un dels elements presents més importants.
Dolce Vita, la seva pel·lícula més aclamada, retracta la societat dels anys 60 i utilitza el gènere de música rock 'n' roll que era un tipus de música alegre i amb molt moviment per l'època que passava Italia. Fellini, per reflexar la superació de les ferides de la guerra d'Italia, ho va representar amb festes algres i dinàmiques.
En les seves pel·lícules a utilitzat molts tipus de música, des de la música tradicional fins a la música moderna d'aquella època (jazz, rock 'n' roll).

També es pot trobar en les seves pel·lícules elements com la publicitat, els mitjans de comunicació, etc, per trencar la lineetat del argument. Dolce Vita és una de les primeres pel·lícules del món del cinema que mostra el món els paparazzi utilitzant el concepte paparazzo.
Federico Fellini donava més importancia a la càrrega visual que el guió mateix de la pel·lícula i va demostrar que per fer una bona pel·lícula no col tindre un guió eleborat per dir-ho d'una manera.
A partir dels anys 60 comença a utilitzar en els cartells per promocionar les pel·lícules el color encara que les pel·lícules fossin en blanc i negre.

Per últim, la seva obsessió amb les dones va ser la causa de crear un vestuari i maquillatge molt elaborats, fent d'això, una estètica apreciada per els cineastes de l'època i siguent un dels elements més importants en les seves pel·lícules.
El somnis era la seva eina motora en els seves pel·lícules fins a arribar a començar a investigar i entendre el significat dels somnis. Per trobar aquest significat els dibuixava i va a anar a psicoanalistes per tal d'aprendre a desxifrar els seus somnis.

En conclusió Federico Fellini és un dels màxims exponents en el camp audiovisual i estètic de les pel·lícules, innovant sempre i utilitzant recursos de càmara molt elevorats

Aparador Vinçon

Els aparadors de Vinçon utilitzen i juguen amb diferents objectes de la vida cotidiana formant imatges i simulant paisatges formant aparadors trencadors avui dia per la seva originalitat i eficiència.
En el aparador on hi ha un sofà es pot apreciar com juga amb la idea de la vida marina o del mar utilitzen llençols i llums simulant les ones del mar i vaixells a sobre del sofà. El cel el crear un llençol i els núvols uns mocadors. Les llums o làmpades formen la part de la simulació del sòl i el far, el gran simulant el sol i el petit el far creant un paisatge en conjunt molt relaxador i pacífic i aconseguint el propòsit de transportar-te en la imatge serena del mar i els vaixells.

Els mons de Coraline

Aquesta pel·lícula la vaig veure dos cops. M'agrada molt la estètica inquietant que crea el director i la tècnica que utilitza de stop-motion. Els paisatges que mostra la pel·lícula són els típics on es crea el misteri o els elements de terror com en el bosc o una casa allunyada de la civilització moderna i situada en un lloc rural (bosc) on sempre predomina l'obscuritat. Els personatges que hi apareixen són molt interessants com la Coraline que mostra insatisfacció amb els seus pares que no li presten atenció i on ella es sent sola per aquesta part i per la part de que va deixar els seus amics i busca com una manera d'allunyar-se'n d'aquesta solitud trobant-se en un món fantàstic conectat per una porta petita de la seva casa. En el món fantàstic que es troba tot és a la seva mida, tot està adaptat a ella de la manera que ella li agrada però cada cop que passen els dies aquell món el veu tenebrós i gens còmoda per part de la seva segona mare que vol que es quedi per sempre fent-li cosir botons els seus ulls. Aquesta idea no l'agrada i fa lo possible per no quedar-se en aquell món arribant a la fi amb el seu objectiu i estan amb la seva autèntica familia. En conclusió la pel·l'icula d'animació Coraline és d'una estètica i estil únics i característics tan en la història com en la part filmogràfica.

Rodney Graham - Flors mortes al meu estudi

Aquesta foto va ser qui em va cridar més l'atenció en la part de pintura i fotografia de l'exposició. Em va transmetre diferents tipus de sensacions o pensaments com la mort, la vida, la pintura, el pas del temps. Aquesta foto la definiria com el pas del temps, com el temps és tan efímer i com el treball fa que sigui així de efímer i curt i com la vida de un dia per l'altre deixa d'exisitr solament deixant la seva essència física, sense vida.

MACBA: Rodney Graham

En el museu del MACBA vam anar a veure l'exposició A través del bosc de Rodney Graham. Aquesta exposició tractava de descriure un llarg itinerari que s'inicia amb l'adaptació de textos literaris i l'apropament de temes de història de l'art, segueix com originals treballs cinematogràfics i desemboca en un medi clàssic, la pintura.
Aquest itinerari començava en una secció on Rodney Graham deia que si voliem apropar-nos a la natura s'hauria de enviar-li esclats de llum i tecnologitzar-la per què això fos possible i ens mostra en un video un bosc il·luminat per un foco d'helicòpter (per el soroll que s'escoltava). La llum apareixia i desapareixia en diferents llocs del bosc mostrant sols parts d'ell. Després, en una altra sala, ens mostra que la literatura es pot llegir de diferents formes segons el què et transmeti i ho va plasmar posant llibres en caixes de vidres, capervall, tancats, descomposats, cartells de colors,etc.
Seguidament en una altra sala es centrava en el món de la música i cinematografia. En la part en què es dedicava en la música hi havien partitures on una obra era la majoria compasos plens de silencis i sols un o dos compasos amb notes. En la part de cinematrografia projectava objectes de diferent tipus com un polvora que es cremava o una lampada aranya. En la part final era més dedicada a la pintura i fotografia on es mostraba en caixes de alumini iluminats diferents fotografies i obres del autor.

Miroslaw Balka

Miroslaw Balka va nèixer a Varsovia al 1958. És un famós pintor i escultor contemporani. Balka es va graduar en l'Academia de Belles Arts de Varsovia al 1985. Va estar educat en un ambient catòlic i socialista. Balka, seguint amb la tradició, feia escultures amb diferents materials com el papel, metall, etc. Una de les seves característiques en les seves obres és que tot està realitzat amb tot el que és quotidià i humà. Els seus treballs anteriors inclouen una escultura anomenada 480x10x10 (1990) i una instal·lació titulada Oasis (CDF) (1989).

Projecte roba (Idea principal)

En aquest projecte sobre la roba el meu tema tracte sobre l'egocentrisme, més certament sobre el "jo i solament jo".
Per representar aquesta actitud psicològica he pensat en fer un cercle amb jerseis i camisetes que pertanyen a companys de classe i en el mig posar-hi una peça de roba meva per representar l'egocentrisme que vull donar entendre amb aquesta representació o imatge.
Vaig arribar a la conclusió de fer aquest tema perquè sense volver i sense pensar vaig començar a entrellaçar jerseis dels companys fins que vaig fer un cercle i on estava jo situat en el mig. Llavors Marta em va preguntar què representava per a mi aquesta imatge on jo estava envoltant de la roba, en principi no ho sabia en certesa i vaig respondre lo primer que se'm va passar pel cap i els demés van començar a donar la seva opinió. Uns deien que representava protecció, que estava en el meu món, la meva vida, en general, coses pròpies de mi mateix. Després d'escoltar aquestes opinions vaig començar a romiar què era per a mi aquesta imatge que vaig crear inconscienment per dir-ho d'una manera fins però no sortia la paraula que volia que sortis fins que una companya de classe em va fer surgir la paraula que tant em costava que surgis: egocentrisme. Quan va esmentar la paraula tota la meva idea va quedar molt clara i per això he decidit que el tema en què tractaria la meva imatge seria l'egocentrisme.