Federico Fellini

Federico Fellini era un director i guionista cinematogràfic italià on és reconegut per les seves pel·lícules com "La Dolce Vita", "8 i mig" i "Amarcord".
En les seves pel·lícules es reflexava la seva ideologia, les seves obsessions i també el que més l'agradava que eren les dones. El dibuix era molt important com a cineasta que era ja que en canvi d'escriure un guió u dibuixava. Era un fanàtic dels còmics i va intentar portar a la gran pantalla un dels personatges de còmic que era "Mandroka El Mag", un dels seus còmics favorits. No va poder realitzar el seu desitg i ho va transformar en fotonovel·la.

En les seves pel·lícules la música era un dels elements presents més importants.
Dolce Vita, la seva pel·lícula més aclamada, retracta la societat dels anys 60 i utilitza el gènere de música rock 'n' roll que era un tipus de música alegre i amb molt moviment per l'època que passava Italia. Fellini, per reflexar la superació de les ferides de la guerra d'Italia, ho va representar amb festes algres i dinàmiques.
En les seves pel·lícules a utilitzat molts tipus de música, des de la música tradicional fins a la música moderna d'aquella època (jazz, rock 'n' roll).

També es pot trobar en les seves pel·lícules elements com la publicitat, els mitjans de comunicació, etc, per trencar la lineetat del argument. Dolce Vita és una de les primeres pel·lícules del món del cinema que mostra el món els paparazzi utilitzant el concepte paparazzo.
Federico Fellini donava més importancia a la càrrega visual que el guió mateix de la pel·lícula i va demostrar que per fer una bona pel·lícula no col tindre un guió eleborat per dir-ho d'una manera.
A partir dels anys 60 comença a utilitzar en els cartells per promocionar les pel·lícules el color encara que les pel·lícules fossin en blanc i negre.

Per últim, la seva obsessió amb les dones va ser la causa de crear un vestuari i maquillatge molt elaborats, fent d'això, una estètica apreciada per els cineastes de l'època i siguent un dels elements més importants en les seves pel·lícules.
El somnis era la seva eina motora en els seves pel·lícules fins a arribar a començar a investigar i entendre el significat dels somnis. Per trobar aquest significat els dibuixava i va a anar a psicoanalistes per tal d'aprendre a desxifrar els seus somnis.

En conclusió Federico Fellini és un dels màxims exponents en el camp audiovisual i estètic de les pel·lícules, innovant sempre i utilitzant recursos de càmara molt elevorats