jueves, 17 de diciembre de 2009

John Cage

En l'exposició de John Cage ens van mostrar las diferents obres que va fer aquest artista on reflectia la seva filosofia sobre la música. En el principi de l'exposició, Jordi que era el guia, ens va explicar qui era John Cage i el seu motiu que li va portar a fer aquelles obres extremadament diferents en les composicions que es feien en aquell temps. John Cage, des de petit, va estar educat estrictament en el món de la música, a ell no l'agradava seguir els models de música i que li manessin estrictament, però això volia que la música fos lliure i que s'ampliés els paràmetres que hi havia imposats en ella. Per aquesta causa, John Cage veia el món de la música com un ambient caòtic i sense cap ordre, volia que la música fos lliure i sense cap pauta, per això, va utilitzar l'atzar com mètode de composició de les seves partitures gràcies el llibre 'I Ching'.
En l'exposició vam entrar en una sala on hi havia una reproducció d'un piano de John Cage que estava lleugerament modificat, ja que hi havia incloses entre les cordes del piano elements metàl·lics, trossos d'esponja,... que quan tocaves, el so era molt diferent del piano normal. El so que es produïa era molt curiós i em produïa la sensació de contrarietat ja que m'agradava com s'escoltava però, també, em produïa incomoditat i inquietud.
Em va sorprendre molt la part en què Jordi, va explicar que John Cage es va tancar en una sala insonoritzada per veure si es podia crear un silenci absolut, però la seva sorpresa va ser que hi havia tant silenci que podia escoltar la circulació de la sang del seu cos i cada so que es produïa en ell. Va arribar a la conclusió que en la nostra vida estem envoltats de sons no intencionats i que el silenci absolut en realitat no existeix, cada element té la seva musicalitat no intencionada.
Cada vegada que avançava l'exposició em vaig donar compte que l'art contemporani no és solament la part superficial de l'obra, si no la idea que hi ha darrere de cada obra i l’ importància i reflexió que ens poden causar a nosaltres. Per això, les obres de John Cage em va portar a la reflexió de que la música en realitat és un element lliure que cadascú pot produir i crear sense cap pauta.