Projecte roba (Idea principal)

En aquest projecte sobre la roba el meu tema tracte sobre l'egocentrisme, més certament sobre el "jo i solament jo".
Per representar aquesta actitud psicològica he pensat en fer un cercle amb jerseis i camisetes que pertanyen a companys de classe i en el mig posar-hi una peça de roba meva per representar l'egocentrisme que vull donar entendre amb aquesta representació o imatge.
Vaig arribar a la conclusió de fer aquest tema perquè sense volver i sense pensar vaig començar a entrellaçar jerseis dels companys fins que vaig fer un cercle i on estava jo situat en el mig. Llavors Marta em va preguntar què representava per a mi aquesta imatge on jo estava envoltant de la roba, en principi no ho sabia en certesa i vaig respondre lo primer que se'm va passar pel cap i els demés van començar a donar la seva opinió. Uns deien que representava protecció, que estava en el meu món, la meva vida, en general, coses pròpies de mi mateix. Després d'escoltar aquestes opinions vaig començar a romiar què era per a mi aquesta imatge que vaig crear inconscienment per dir-ho d'una manera fins però no sortia la paraula que volia que sortis fins que una companya de classe em va fer surgir la paraula que tant em costava que surgis: egocentrisme. Quan va esmentar la paraula tota la meva idea va quedar molt clara i per això he decidit que el tema en què tractaria la meva imatge seria l'egocentrisme.

Foto Guarderia

Aquesta foto es va fer quan Mireia i jo estavem jugant amb la pintura per a dits dels nens petits de la guarderia on ella amb va pintar la cara per sorpresa meva.
He escollit aquesta foto de la guarderia perquè per a mi representa com el retorn de la il·lusió a veure la vida d'una forma divertida i sense lligaments, en definitiva, amb colors. Feia temps que no sentia d'alguna manera la il·lusió de jugar com un nen, de que em coses petites et pots divertir fent-lo més gran com per exemple la pintura que vem utilitzar en la guarderia per els nens petits perquè pintesin, nosaltres la vam utilitzar per divertir-nos pintanos a nosaltres mateixos fent de la pintura una mena de joc i diversió.

Crítica de webs

Crítica positiva.

Microsoft

http://www.microsoft.com/es/es/default.aspx

En la pàgina de Microsoft, quan entres, el seu disseny de la seva pàgina principal és ja de per sí acollidor. La tonalitat de blau amb blanc dona la sensació de tranquil·litat i de com si estiguessis a casa teva (per dir-ho d’una manera). La navegació de la web és molt còmoda ja que d’entrada ja et surt cada apartat amb els seus subapartats quan hi passes el ratolí per sobre d’elles i fa que sigui molt més ràpid i accessible als llocs de la web on vols anar. Els apartats més importants ja es troben al cel de la pàgina perquè hi puguis navegar còmodament, i las menys importants més abaix de la pàgina. La tipografia de la web és senzilla i gens cridanera, acord amb la textura de blanc i blau de la web.
En general és una web correcta per la seva funció que té (informar al consumidor) i molt còmoda sense posar-hi complicacions.

Crítica negativa.

www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/index.htm

En aquesta pàgina sobre el món de la filosofia, quan entres, és de per si ja agobiant l'estètica. Dic això perquè està tot molt comprimit i molt junt tot: la navegació del cel de pàgina, la navegació del lateral, la part inicial on hi apareix una imatge en moviment, etc; és de per si agobiant com ja he dit abans. El color de la web és depriment amb el color gris dels navegadors i el caràcter de lletres que s'ha utilitzat em sembla molt simple donant en general una web pobre i amb ganes de marxar ràpidament per buscar-ne un altre millor.

John Cage

En l'exposició de John Cage ens van mostrar las diferents obres que va fer aquest artista on reflectia la seva filosofia sobre la música. En el principi de l'exposició, Jordi que era el guia, ens va explicar qui era John Cage i el seu motiu que li va portar a fer aquelles obres extremadament diferents en les composicions que es feien en aquell temps. John Cage, des de petit, va estar educat estrictament en el món de la música, a ell no l'agradava seguir els models de música i que li manessin estrictament, però això volia que la música fos lliure i que s'ampliés els paràmetres que hi havia imposats en ella. Per aquesta causa, John Cage veia el món de la música com un ambient caòtic i sense cap ordre, volia que la música fos lliure i sense cap pauta, per això, va utilitzar l'atzar com mètode de composició de les seves partitures gràcies el llibre 'I Ching'.
En l'exposició vam entrar en una sala on hi havia una reproducció d'un piano de John Cage que estava lleugerament modificat, ja que hi havia incloses entre les cordes del piano elements metàl·lics, trossos d'esponja,... que quan tocaves, el so era molt diferent del piano normal. El so que es produïa era molt curiós i em produïa la sensació de contrarietat ja que m'agradava com s'escoltava però, també, em produïa incomoditat i inquietud.
Em va sorprendre molt la part en què Jordi, va explicar que John Cage es va tancar en una sala insonoritzada per veure si es podia crear un silenci absolut, però la seva sorpresa va ser que hi havia tant silenci que podia escoltar la circulació de la sang del seu cos i cada so que es produïa en ell. Va arribar a la conclusió que en la nostra vida estem envoltats de sons no intencionats i que el silenci absolut en realitat no existeix, cada element té la seva musicalitat no intencionada.
Cada vegada que avançava l'exposició em vaig donar compte que l'art contemporani no és solament la part superficial de l'obra, si no la idea que hi ha darrere de cada obra i l’ importància i reflexió que ens poden causar a nosaltres. Per això, les obres de John Cage em va portar a la reflexió de que la música en realitat és un element lliure que cadascú pot produir i crear sense cap pauta.

Tim Burton

Tim Burton és un productor de cine en què la seva estètica es basa en elements gòtics i obscurs. Va nèixer el 25 d'agost de 1958 en la ciutat de Burbank (California) on la major part de la seva infancia feia parodies amb el seu germà d'assassinats sangrents. El seu primer cortometratge animat el va fer junt amb uns dels seus amics quan tenia 13 anys. El cortometratge es titulava The Island of Doctor Agor, el qual el va seguir Houdini, on Burton va interpretar al escapista Harry Houdini. Després d'acabar els estudis de batxillerat va començar a produïr els seus primers treballs a la companyia Disney on va conèixer l'executiu Julie Hickson i Tom Wilhite. Gràcies a què va conèixer aquests dos homes ells li van financiar $60.000 per produïr i fer una adaptació del poema Vincent escrit per ell.
Per el cortometratge Vincent va rebre moltes crítiques positives i va ser llavors quan va ser el principi del seu salt a la fama per les seves pel·lícules.
La seva pel·lícula més reconeguda i alogiada és Eduardo Manostijeras per la seva estètica i la seva visió romàntica d'un noi que no sabia què era l'amor i sent finalment tal sentiment que resulta una pel·lícula emotiva i entranyable.
Ara en la actualitat Tim Burton se'l considera un cineasta que crea mons imaginaris amb personatges totalment inadaptables i enigmàtics i és una de les característiques on se'l pot reconèixer.

Edgar Allan Poe: Un àngel negre.

Al final aquest montatge serà el definitiu. No he pogut modificar completament el montatge però estic satisfet amb el treball que he fet. En aquest montatge vull representar el dolor de les morts femenines que va presenciar Poe durante la seva vida. Amb la última mort femenina que va presenciar va ser la de la seva dona Virginia. A partir d'aquest punt, amb els poemes com Annabel Lee i la seva biografia em va donar entendre que amb aquesta última mort volia ja anar-se'n d'aquest món i ser un àngel com la seva dona. Per això me representat com un àngel negra perquè Poe ja estava abatut en el seu últim tram de la seva vida i ja no tenia cap il·lusió en seguir el seu camí i no tenia més opció que esperar fins la seva mort i poder reunir-se, en fi, amb la seva dona i mare.

Titelles ''Don Juan Tenorio''

El dia 9 d'octubre els d'arts escèniques vem anar a veure una obra de titelles per adults que anava sobre Don Juan Tenorio. El desenvolupament de la història va començar interesant i bastant bé i al principi era bastant fluid. Hi havia parts en les que es feia molt lent i pessat i et quedaves empanat (per lo menys és lo que em passava a mi) però en general els titelles van estar bastant bé. La coordinació que tenia l'actor junt amb els titelles que interpretava era bastant impressionant i per a mi espectacular. Mentres manipulava els titelles t'oblidaves completament que l'actor era el qui el movia i et donava la sensació de que tingués també vida el titella que manipulava. La interpretació va ser bastant bona per part de l'actor, et creies el seu paper i es notava la seva gran concentració que tenia mentre interpretava.

En conclusió és una obra de titelles bastant treballat però amb petits errors sense importancia i amb una història que enganxa però de vegades perds l'interès en ella per el seu ritme lent en algunes escenes.

Nota: 6'5/10