Rodney Graham - Flors mortes al meu estudi

Aquesta foto va ser qui em va cridar més l'atenció en la part de pintura i fotografia de l'exposició. Em va transmetre diferents tipus de sensacions o pensaments com la mort, la vida, la pintura, el pas del temps. Aquesta foto la definiria com el pas del temps, com el temps és tan efímer i com el treball fa que sigui així de efímer i curt i com la vida de un dia per l'altre deixa d'exisitr solament deixant la seva essència física, sense vida.

MACBA: Rodney Graham

En el museu del MACBA vam anar a veure l'exposició A través del bosc de Rodney Graham. Aquesta exposició tractava de descriure un llarg itinerari que s'inicia amb l'adaptació de textos literaris i l'apropament de temes de història de l'art, segueix com originals treballs cinematogràfics i desemboca en un medi clàssic, la pintura.
Aquest itinerari començava en una secció on Rodney Graham deia que si voliem apropar-nos a la natura s'hauria de enviar-li esclats de llum i tecnologitzar-la per què això fos possible i ens mostra en un video un bosc il·luminat per un foco d'helicòpter (per el soroll que s'escoltava). La llum apareixia i desapareixia en diferents llocs del bosc mostrant sols parts d'ell. Després, en una altra sala, ens mostra que la literatura es pot llegir de diferents formes segons el què et transmeti i ho va plasmar posant llibres en caixes de vidres, capervall, tancats, descomposats, cartells de colors,etc.
Seguidament en una altra sala es centrava en el món de la música i cinematografia. En la part en què es dedicava en la música hi havien partitures on una obra era la majoria compasos plens de silencis i sols un o dos compasos amb notes. En la part de cinematrografia projectava objectes de diferent tipus com un polvora que es cremava o una lampada aranya. En la part final era més dedicada a la pintura i fotografia on es mostraba en caixes de alumini iluminats diferents fotografies i obres del autor.

Miroslaw Balka

Miroslaw Balka va nèixer a Varsovia al 1958. És un famós pintor i escultor contemporani. Balka es va graduar en l'Academia de Belles Arts de Varsovia al 1985. Va estar educat en un ambient catòlic i socialista. Balka, seguint amb la tradició, feia escultures amb diferents materials com el papel, metall, etc. Una de les seves característiques en les seves obres és que tot està realitzat amb tot el que és quotidià i humà. Els seus treballs anteriors inclouen una escultura anomenada 480x10x10 (1990) i una instal·lació titulada Oasis (CDF) (1989).

Projecte roba (Idea principal)

En aquest projecte sobre la roba el meu tema tracte sobre l'egocentrisme, més certament sobre el "jo i solament jo".
Per representar aquesta actitud psicològica he pensat en fer un cercle amb jerseis i camisetes que pertanyen a companys de classe i en el mig posar-hi una peça de roba meva per representar l'egocentrisme que vull donar entendre amb aquesta representació o imatge.
Vaig arribar a la conclusió de fer aquest tema perquè sense volver i sense pensar vaig començar a entrellaçar jerseis dels companys fins que vaig fer un cercle i on estava jo situat en el mig. Llavors Marta em va preguntar què representava per a mi aquesta imatge on jo estava envoltant de la roba, en principi no ho sabia en certesa i vaig respondre lo primer que se'm va passar pel cap i els demés van començar a donar la seva opinió. Uns deien que representava protecció, que estava en el meu món, la meva vida, en general, coses pròpies de mi mateix. Després d'escoltar aquestes opinions vaig començar a romiar què era per a mi aquesta imatge que vaig crear inconscienment per dir-ho d'una manera fins però no sortia la paraula que volia que sortis fins que una companya de classe em va fer surgir la paraula que tant em costava que surgis: egocentrisme. Quan va esmentar la paraula tota la meva idea va quedar molt clara i per això he decidit que el tema en què tractaria la meva imatge seria l'egocentrisme.

Foto Guarderia

Aquesta foto es va fer quan Mireia i jo estavem jugant amb la pintura per a dits dels nens petits de la guarderia on ella amb va pintar la cara per sorpresa meva.
He escollit aquesta foto de la guarderia perquè per a mi representa com el retorn de la il·lusió a veure la vida d'una forma divertida i sense lligaments, en definitiva, amb colors. Feia temps que no sentia d'alguna manera la il·lusió de jugar com un nen, de que em coses petites et pots divertir fent-lo més gran com per exemple la pintura que vem utilitzar en la guarderia per els nens petits perquè pintesin, nosaltres la vam utilitzar per divertir-nos pintanos a nosaltres mateixos fent de la pintura una mena de joc i diversió.

Crítica de webs

Crítica positiva.

Microsoft

http://www.microsoft.com/es/es/default.aspx

En la pàgina de Microsoft, quan entres, el seu disseny de la seva pàgina principal és ja de per sí acollidor. La tonalitat de blau amb blanc dona la sensació de tranquil·litat i de com si estiguessis a casa teva (per dir-ho d’una manera). La navegació de la web és molt còmoda ja que d’entrada ja et surt cada apartat amb els seus subapartats quan hi passes el ratolí per sobre d’elles i fa que sigui molt més ràpid i accessible als llocs de la web on vols anar. Els apartats més importants ja es troben al cel de la pàgina perquè hi puguis navegar còmodament, i las menys importants més abaix de la pàgina. La tipografia de la web és senzilla i gens cridanera, acord amb la textura de blanc i blau de la web.
En general és una web correcta per la seva funció que té (informar al consumidor) i molt còmoda sense posar-hi complicacions.

Crítica negativa.

www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/index.htm

En aquesta pàgina sobre el món de la filosofia, quan entres, és de per si ja agobiant l'estètica. Dic això perquè està tot molt comprimit i molt junt tot: la navegació del cel de pàgina, la navegació del lateral, la part inicial on hi apareix una imatge en moviment, etc; és de per si agobiant com ja he dit abans. El color de la web és depriment amb el color gris dels navegadors i el caràcter de lletres que s'ha utilitzat em sembla molt simple donant en general una web pobre i amb ganes de marxar ràpidament per buscar-ne un altre millor.

John Cage

En l'exposició de John Cage ens van mostrar las diferents obres que va fer aquest artista on reflectia la seva filosofia sobre la música. En el principi de l'exposició, Jordi que era el guia, ens va explicar qui era John Cage i el seu motiu que li va portar a fer aquelles obres extremadament diferents en les composicions que es feien en aquell temps. John Cage, des de petit, va estar educat estrictament en el món de la música, a ell no l'agradava seguir els models de música i que li manessin estrictament, però això volia que la música fos lliure i que s'ampliés els paràmetres que hi havia imposats en ella. Per aquesta causa, John Cage veia el món de la música com un ambient caòtic i sense cap ordre, volia que la música fos lliure i sense cap pauta, per això, va utilitzar l'atzar com mètode de composició de les seves partitures gràcies el llibre 'I Ching'.
En l'exposició vam entrar en una sala on hi havia una reproducció d'un piano de John Cage que estava lleugerament modificat, ja que hi havia incloses entre les cordes del piano elements metàl·lics, trossos d'esponja,... que quan tocaves, el so era molt diferent del piano normal. El so que es produïa era molt curiós i em produïa la sensació de contrarietat ja que m'agradava com s'escoltava però, també, em produïa incomoditat i inquietud.
Em va sorprendre molt la part en què Jordi, va explicar que John Cage es va tancar en una sala insonoritzada per veure si es podia crear un silenci absolut, però la seva sorpresa va ser que hi havia tant silenci que podia escoltar la circulació de la sang del seu cos i cada so que es produïa en ell. Va arribar a la conclusió que en la nostra vida estem envoltats de sons no intencionats i que el silenci absolut en realitat no existeix, cada element té la seva musicalitat no intencionada.
Cada vegada que avançava l'exposició em vaig donar compte que l'art contemporani no és solament la part superficial de l'obra, si no la idea que hi ha darrere de cada obra i l’ importància i reflexió que ens poden causar a nosaltres. Per això, les obres de John Cage em va portar a la reflexió de que la música en realitat és un element lliure que cadascú pot produir i crear sense cap pauta.